I he trobat en la teva foscor
la meva llum.
He vist sortir les feres
dels dies de nit,
aquelles que només
udolen quan el sol
es fa negre.
He vist caminar els
meus peus sols,
sense mi.
T'he inventat
un fantasma
i he allargat hores
del rellotge
per pensar-te.
Assaborit, ja queda,
cada mal pensament
del meu mal son,
amb cullereta de plata.
Buida.
Buida perquè hi entri
bé l'aire.
Buida i amb el ulls
ben oberts
per mirar aquest món
que esclata.
