miércoles, 17 de noviembre de 2010

A tots els trossets de mi
que caminen pel món
amb altres cames
i amb altres noms.






El nen sentadet a la cadira
li pregunta al pare conduïnt
quin és el primer cotxe
de la carretera.

On es mor aquest cel de mi?
On neix humida i fecunda la terra?
Quines són les parets
que guarden ferotges aquesta nit?

Posa’m a la mà la primera
gota d’aquesta mar meva.
I digue’m amor,
d’aquest edifici interminable
de mots,
des de la primera paraula
que neix en un somni,
fins l’àngel de la guarda
dolça companyia,
d’aquest edifici de gegants
que es tomben, quin és el primer mot?

I digue’m amor,
On comences tu?
On acabo jo?