Se’m vessa la nit del cor.
D’aquests ulls que ara es tanquen,
d’aquest llit brut de record,
de les ciutats que s’alcen.
Jo pregunto i ell ho sap.
I explica contes de vells
de fades i cels vermells.
On no en queda, tot hi cap.
martes, 16 de noviembre de 2010
miércoles, 20 de octubre de 2010
Hivern
Ningú no entenia com tot mirant l’armari replè de roba jo deia convençuda que no tenia res per posar-me. Ningú, només jo, veia que aquesta roba bonica estava bruta de bons moments, bruta de tu; esquinçada sense pietat per records tortuosos de petons furtius i de promeses mortes.
No, no tinc res per posar-me.
No, no tinc res per posar-me.
I aquí sentadeta i nua, em pregunto si aquest hivern passaré fred, sense jerseis, sense jaqueta que posar-me. Sense tu.
lunes, 6 de septiembre de 2010
Insomnia
No entres nunca
en la noche oscura del recuerdo.
Se retuercen las horas moribundas.
Me encuentro.
Te pierdo.
en la noche oscura del recuerdo.
Se retuercen las horas moribundas.
Me encuentro.
Te pierdo.
viernes, 3 de septiembre de 2010
miércoles, 18 de agosto de 2010
lunes, 2 de agosto de 2010
miércoles, 5 de mayo de 2010
martes, 4 de mayo de 2010
martes, 13 de abril de 2010
lunes, 16 de noviembre de 2009
domingo, 8 de noviembre de 2009
jueves, 5 de noviembre de 2009
Rompías la noche
Callada, ausente.
Rompías el alma
callada, valiente.
Furiosa tu calma
que borra a la gente.
Dulce tu boca,
que besa, que muerde.

Arranca la ropa
que pesa, que miente.
Arráncalo todo,
mi vida, mi muerte.
Explicita la rúbrica
del pensamiento palpitante.
Evidencia de las formas,
de los cuerpos delirantes.
Desaparezco, ya no estoy,
pero estoy, más que antes.
Qué mal invento remordimiento.
Encerrada la vergüenza
del reflejo, del incesto.
Qué mal invento mi poesía,
pornografía del pensamiento.
Callada, ausente.
Rompías el alma
callada, valiente.
Furiosa tu calma
que borra a la gente.
Dulce tu boca,
que besa, que muerde.

Arranca la ropa
que pesa, que miente.
Arráncalo todo,
mi vida, mi muerte.
Explicita la rúbrica
del pensamiento palpitante.
Evidencia de las formas,
de los cuerpos delirantes.
Desaparezco, ya no estoy,
pero estoy, más que antes.
Qué mal invento remordimiento.
Encerrada la vergüenza
del reflejo, del incesto.
Qué mal invento mi poesía,
pornografía del pensamiento.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


_02.jpg)